Paraula oculta

12 d’agost 2007

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures,
plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures,
plens de coneixences.


Lluís Llach - Viatge a Itaca

Arabah

07 d’agost 2007

The Innocence Mission - Oh Do Not Fly Away

Diuen que a l'església de Sant Iscle de Vallterra hi habita l'esperit de Ferran Dalmau de Corbella, un noble cavaller que va viure fa molt de temps en aquelles contrades. Diuen que el dia que havia de contraure matrimoni amb la seva estimada la va esperar durant hores davant l'altar, sota els rajos de llum ocre d'un petit vitrall que representava Jesús al desert. A cada minut s'encongia el seu cor i s'enduria el de mossèn Galderic Traserra i Costa, que s'impacientava i el fitava amb desdeny. També diuen que ja avançada la tarda va arribar la germana de la promesa cavalcant un cavall negre, que va obrir la porta desfeta en llàgrimes i va cridar mentre queia de genolls sobre les lloses de l'entrada "marxeu tots que la núvia ha mort!". Els pocs convidats que quedaven a l'església van explicar que, en sentir aquelles paraules, Ferran Dalmau de Corbella va desembeinar l'espasa i amb un moviment àgil i precís es va tallar el coll, i que la seva sang va tacar l'altar d'alabastre i els evangelis i el crist sofrent de vori que presidia el retaule major. Van explicar que el mossèn va fer enterrar el dissortat cavaller extramurs, remugant renecs per tot parenostre i la casulla regalimant sang per tot salpasser.

Des d'aquell dia a l'església de Sant Iscle de Vallterra no s'hi senten cantar ocells i les orenetes no hi han tornat a fer niu. Es van corsecar el lledoner i els xiprers que vestien la façana i les formigues, sargantanes i escarabats ja no petgen les parets de pedra. Diuen que quan cau la nit els mussols la sotgen de lluny i els ratpenats la voregen xisclant. Al cementiri, sota l'ombra del campanar callat, no hi ha papallones ni grills ni flors, només un fi mantell de pols que ho cobreix tot com si els morts aquell dia haguessin tornat a morir.

Diuen que a l'església de Sant Iscle de Vallterra hi habita l'esperit de Ferran Dalmau de Corbella, però també n'hi ha que diuen que és l'ànima de mossèn Galderic Traserra i Costa, condemnada a vagar al desert. Que així sigui.