Ajagut al sofà després de l'enèsima borratxera, el jove músic - només setze anys - feia plans per a la propera nit de festa, una més de les moltes nits de farra des de que havia acabat els estudis a l'institut de Santa Fe i se n'havia anat a Itàlia. Quan es va acostar a la finestra per prendre una mica l'aire va sentir una banda de carrer que interpretava una música que fins llavors li era desconeguda. Fascinat per aquell so de trompetes, clarinets, mandolines i trombons va baixar corrents les escales de l'apartament i, després d'escoltar amb delit als músics serbis, va decidir anar-se'n amb ells.
Aquesta és més o menys la història real de Zach Condon (Santa Fe, 1986), guitarrista, trompetista i líder de Beirut, la banda autora de dos àlbums - fins ara - absolutament genials: The Gulag Orkestar (Ba Da Bing, 2006) i Flying Club Cup (4AD, 2007).
No cauré ara en l'error de fer una crítica musical. Ni en sé - de seguida se m'acaben els adjectius - ni disposo de coneixaments suficients per valorar les influències d'un tipus de música, la de l'Europa de l'est i tradicional balcànica, que m'és molt poc coneguda - bàsicament per el Boban Markovic de les pel·lícules de Kusturica i poc més. Així que aquí ho deixo... i a esperar el tercer treball de'n Zach!
Beirut - Postcards from Italy
Beirut - Nantes
Comments
No response to “Beirut”
Post a Comment | Comentaris del missatge (Atom)
Publica un comentari a l'entrada