.JPG)
.JPG)
Ja fa temps vaig dedicar a un conte a una d'aquestes bestioles entranyables de Patricia Piccinini, a qui vaig batejar com a Krootza. Avui uns quants més.
Monstres tendres
05 de gener 2008
Ja fa temps vaig dedicar a un conte a una d'aquestes bestioles entranyables de Patricia Piccinini, a qui vaig batejar com a Krootza. Avui uns quants més.
Comments
6 Responses to “Monstres tendres”
Comentaris del missatge (Atom)
Post a Comment |
Nunca me acostumbraré al segundo, de verdad. Y pensar que zorpi tenía uno en casa... xD
6:53 p. m.Són una mica (una mica no, molt) enigmàtiques aquestes bestioles. en certa manera tambés fan una mica de por.
11:41 p. m.Estava pensant, mentre les mirava, si la part repugnant que tenen els teus monstres (ja em perdonaràs però la tenen) és precisament el seu antropomorfisme. Com si fossin un mirall deformat (?) de nosaltres mateixos. Imagina que els anomenem "les nostres ànimes" i ja podem apretar a correr.
1:59 p. m.Reconec que poden fer certa por i que tenen una part de repugnant, però l'autora ha estat molt hàbil presentant-les cuidant tendrament les seves cries (o hauria de dir fillets?). A mi almenys això em descol·loca bastant; i si són lletges però bondadoses i afectuoses? I si ho són, seguirien sent un mirall deformat de nosaltres mateixos?
6:23 p. m.Jo de fet tenia el dubte sobre si el mirall era realment deformat i per això hi posava un interrogant. Potser si que són un mirall sense deformar.
9:40 p. m.El que sí que aconsegueix és cridar l'atenció...que d'això es tracte.
11:11 a. m.No ens deixen indiferents aquestes escultures, aconsegueixen el seu objectiu.
Realment posen els pèls de punta eh?
A mí m'han causat tristor entre altres coses...
Publica un comentari a l'entrada