La recuperació en gran mesura del nivell d'aigua habitual de l'embassament s'ha atribuït unànimement a les copioses pluges de les últimes setmanes, que han fet augmentar significativament el cabal del riu Ter. Com sol passar sempre, aquestes simplificacions tendeixen a ignorar les petites aportacions d'aigua que, si bé considerades individualment semblen no tenir gaire transcendència, valorades globalment han pogut ser prou importants com per ser tingudes en compte.
Entre aquestes petites aportacions d'aigua hi ha la meva. Efectivament, durant tot el període de sequera no he dubtat a omplir la banyera diàriament fins al capdamunt, tirar la cadena del water completament encara que només hi llencés un cigarret i rentar-me les dents i afaitar-me amb l'aixeta oberta a la màxima pressió. No he escatimat ni una gota per rentar la roba ni els plats, ni he fet arreglar l'aixeta que degota des del novembre. I tot això ho he fet amb coneixement de causa, sabent que l'aigua que -aparentment- malbaratava alimentava el cabal del riu Ter i ajudava a pal·liar la set de les comarques costaneres. Puc afirmar amb orgull que a l'embassament de Sau, a disposició de qui ho necessiti, hi ha uns quants metres cúbics d'aigua de bona qualitat aportats solidàriament per mi i la meva família. Però vaja, no cal que me'n doneu les gràcies.
(Encara no he pogut anar a Sau; us deixo un parell de fotos del Ter al seu pas per Torelló)
Comments
2 Responses to “Es fa el que es pot”
Comentaris del missatge (Atom)
Post a Comment |
L'aigua que llences pel water és la teva aportacío de qualitat al cabal del riu?!? Sort que a Blanes tenim una dessaladora! ;-)
7:27 p. m.Jaume, si no tinguéssiu dessaladora sempre en podríeu fer campanes :-))
7:59 p. m.Publica un comentari a l'entrada