Aprenents

A primera vista pot semblar que la feina d'acompanyant del conductor no requereix cap ensinistrament especial. Res més lluny de la realitat. De la mateixa manera que el conductor ha de passar uns exàmens teòrics i pràctics que confirmin la seva preparació, la tasca de l'acompanyant, per bé que més fosca i abnegada, també precisa d'uns coneixements específics. Penseu si no en com n'és d'important, quan esteu conduint, el seu capteniment reservat quan la segona rasca per haver-la entrat precipitadament, com ha de prémer amb fermesa però amb discreció el seu pedal imaginari quan apurem una frenada o el to que ha d'emprar per fer-nos notar, amb els eufemismes que calgui, que estem a punt de saltar-nos un stop. Al mateix temps, poques coses agraeix tant un conductor com la solidaritat del seu copilot quan s'escridassa amb un altre conductor que li ha pres la plaça d'aparcament. És natural, doncs, que l'acompanyant novell també denoti la seva condició amb la clàssica 'L' durant el període d'aprenentatge. Que ningú neix sabent-ho tot!

Frases famoses o que haurien de ser-ho

«If you don't put me upside down over Marilyn,
I'll haunt you the rest of my life»

Si no em poses de cap per avall sobre la Marilyn,
et perseguiré la resta de la meva vida


Enceto aquesta nova secció de Frases famoses o que haurien de ser-ho amb les cèl·lebres paraules que Richard Poncher, propietari del nínxol situat sobre el de la Marilyn Monroe, va dirigir a la seva dona Elsie abans de morir. Sembla que l'home no tenia cap intenció de descansar en pau.

El dominguero marí

O com embarrancar a 30 mts de la platja. I no, no hi havia hagut cap tempesta.

Diaris de bicicleta. 2

L'aranya

Avanço per la carretera de Sobrestany cap a Les Dunes, prop del castell de Montgrí. És una pujada llarga i tediosa que ja he fet altres dies, per un camí ample a recer dels pins. Tota la muntanya està tallada al trànsit pel perill d'incendis, només els ocells i el meu pedalar monòton trenquen el silenci. Fa quinze minuts que pujo amb la mirada fixa a les pedres del camí, uns dos o tres metres davant meu.

De sobte noto unes pessigolles al braç esquerre. Em miro el canell i hi descobreixo una aranya, negra amb puntets vermells i de mida mitjana. Ja ha fet dues tirades de fil entre el meu braç i el manillar i ara està suspesa enmig, potser esperant que una embranzida la porti de nou a un extrem de la teranyina per a continuar la seva tasca. Sense deixar de pedalar agafo el fil d'on penja amb el polze i l'índex de la mà dreta, me l'acosto per observar-la més de prop i finalment la deixo caure a la vora del camí. Em meravella que un aràcnid, probablement dotat de sensors sofisticadíssims, no disposi d'un sistema per detectar que un dels punts d'ancoratge de la teranyina que intenta filar és en realitat l'extremitat d'un mamífer viu i en moviment.

Llavors em penedeixo d'haver impedit a l'aranya acabar la feina; hauria estat una prova irrefutable de la indolència del ciclista, com aquell immortal de Borges a qui un ocell li niava al pit. I sempre és millor ser suport d'una teranyina que no tenir formiguers als narius o un rusc a l'aixella.

Diaris de bicicleta. 1

Alba

Tinc per costum no posar el despertador els dies que vull fer alguna ruta en bicicleta. Simplement em desperto, miro el rellotge i si l'hora és més o menys l'apropiada segons un càlcul que té en compte arbitràriament paràmetres com l'hora que me'n vaig anar a dormir, la llum que entra per la finestra o l'estació de l'any, em vesteixo i marxo.

Dos quarts de set, fins i tot per a un matí fresc de juliol empordanès, em sembla massa aviat, però no puc resistir la temptació i m'acabo llevant. Prenc un esmorzar lleuger -un croissant i un cafè- i em disfresso de ciclista. No és fins que estic a punt de sortir que m'adono que no són quarts de set, sinó de sis. Ja em semblava que era molt fosc! Encara no sé on aniré, però sí que tinc clar per on començar; pujo a la btt i tiro cap el mar.

Com que encara és fosc decideixo travessar Riells i L'Escala pel passeig marítim. Veig gent allargant la festa a la platja, cambrers esmorzant, parelletes a les roques... En bicicleta només trobo alguns treballadors subsaharians i magrebins camí de la feina i que em miren una mica sorpresos. El cel està pintat en tons pastel, del blau al rosa.

Camí dels Aiguamolls, un cop ja he travessat l'Escala, veig el sol emergint poderós per Cap Morfeu. No hauria pensat mai que tornaria a veure sortir el sol. No ho dic, és clar, en sentit figurat sinó literal; no tinc memòria de l´última vegada que vaig matinar tant. I no és per falta de ganes, que de matiner en sóc molt. Però sempre em fot la son.