Diaris de bicicleta. 2

11 d’agost 2009

L'aranya

Avanço per la carretera de Sobrestany cap a Les Dunes, prop del castell de Montgrí. És una pujada llarga i tediosa que ja he fet altres dies, per un camí ample a recer dels pins. Tota la muntanya està tallada al trànsit pel perill d'incendis, només els ocells i el meu pedalar monòton trenquen el silenci. Fa quinze minuts que pujo amb la mirada fixa a les pedres del camí, uns dos o tres metres davant meu.

De sobte noto unes pessigolles al braç esquerre. Em miro el canell i hi descobreixo una aranya, negra amb puntets vermells i de mida mitjana. Ja ha fet dues tirades de fil entre el meu braç i el manillar i ara està suspesa enmig, potser esperant que una embranzida la porti de nou a un extrem de la teranyina per a continuar la seva tasca. Sense deixar de pedalar agafo el fil d'on penja amb el polze i l'índex de la mà dreta, me l'acosto per observar-la més de prop i finalment la deixo caure a la vora del camí. Em meravella que un aràcnid, probablement dotat de sensors sofisticadíssims, no disposi d'un sistema per detectar que un dels punts d'ancoratge de la teranyina que intenta filar és en realitat l'extremitat d'un mamífer viu i en moviment.

Llavors em penedeixo d'haver impedit a l'aranya acabar la feina; hauria estat una prova irrefutable de la indolència del ciclista, com aquell immortal de Borges a qui un ocell li niava al pit. I sempre és millor ser suport d'una teranyina que no tenir formiguers als narius o un rusc a l'aixella.

Comments

3 Responses to “Diaris de bicicleta. 2”
Post a Comment | Comentaris del missatge (Atom)

jvs |||| ha dit...

bonic paisatge titu, bonic de veres.

9:26 a. m.
pH ha dit...

O altres insectes a orificis més íntims.......

7:15 p. m.
Friks Vaporup ha dit...

@jvs: L'Empordà, sempre l'Empordà...

@pH: Si, podia haver seguit, però m'espatllava el to poètic :-)

12:13 p. m.