Aquest és un dels darrers llibres que han passat a formar part de meva biblioteca. Es tracta d'una curiosa adaptació de L'Odissea d'Homer, reescrita amb un llenguatge més planer, amb il·lustracions i amb els capítols reordenats cronològicament, pensant segurament en un públic juvenil que s'inicia en la lectura dels clàssics. Precisament el vam vam comprar per interessar els petits de la família, després d'observar amb quina atenció m'escoltaven el dia que els vaig explicar l'episodi d'Ulisses i Polifem i com van repetir durant dies allò de «Ningú m'ha ferit!»
Un cop classificat mentalment el llibre i situat físicament en la prestatgeria, va començar la tasca de presentar-lo a l'altra biblioteca, la virtual. Jo utilitzo Anobii, no em pregunteu perquè. El cas és que el vaig donar d'alta i vaig pujar-ne la foto de la portada, que encara no hi era. Llavors el vaig voler etiquetar, però aquí van sorgir els dubtes. Poesia o narrativa? L'original és poesia, però aquesta adaptació és prosa. Posarem «Narrativa». L'he d'afegir als llibres etiquetats com a «Juvenil»? A mi m'ho sembla, però potser no era l'idea de l'autor. Li poso, que no està de més. I a «Novel·la»? Això ja seria excessiu, no? I dins de «Clàssics», on hi figuren les altres dues versions que tinc de L'Odissea? Uf, de moment no. Suposo que hi ha una forma estàndard d'etiquetar els llibres, però no en tinc ni idea. Llavors és quan se m'acudeix mirar la secció on es mostren les etiquetes que han utilitzat els altres usuaris que tenen el llibre. I allà és on la descobreixo, desafiadora, l'etiqueta que mai m'hauria imaginat: «No manga». «No manga»! Mentre jo em trencava el cap buscant les etiquetes més apropiades, algú havia descobert un sistema infal·lible de classificació: els llibres es divideixen en «Manga» i «No Manga». Era d'una simplicitat admirable, gairebé corprenedora.
Vaig dubtar uns moments, però finalment hi vaig fer click per a descobrir quins altres títols s'amagaven darrera aquell «tag». Davant meu es va obrir un univers literari sorprenent; allà, darrera el lacònic «No manga», s'hi ocultaven la Divina Comèdia de Dant, el Siddharta de Hess, L'Origen de les Espècies de Darwin, l'Alícia de Carroll... I el Fahrenheit 451 de Bradbury, el Mirall Trencat de Rodoreda i Els verbs catalans conjugats de Xuriguera! Vaig recórrer pàgines i més pàgines, però per més que vaig buscar no vaig poder fer trontollar ni un mil·límetre aquella classificació que ara es mostrava invulnerable. I és que, efectivament, cap d'aquells llibres podia ser catalogat com a «Manga». Inapel·lable.
