Biografies: Anton Clobarcks

Anton Clobarcks va néixer a la ciutat costanera de Jurmala (Letònia) el 17 d'agost del 1969. El seu pare era doctor en medicina i la seva mare havia estat una actriu sense gaire èxit.

Després de cursar els estudis bàsics a la seva ciutat natal va entrar a la Facultat de Biologia de la Universitat de Riga, ja que des de molt jove s'havia interessat pels temes relacionats amb els animals, especialment els felins. Com que la carrera de biologia no va acabar de satisfer les seves espectatives de coneixament, l'any 1993 es va traslladar a Estats Units, on va poder cursar la carrera de zoologia a la Michigan State University. Això va suposar una càrrega molt feixuga per a l'economia familiar dels Clobarcks, i l'Anton va haver de compaginar els seus estudis amb tota mena de feines temporals i no gaire ben remunerades.

Un cop a Michigan va aprofundir en el coneixament dels felins a l'hora que es començava a interessar pels treballs de camp. Però mentre el seu interès pel treball de camp ja no va decaure, el descobriment de l'apassionant món dels rèptils va començar-lo a decantar cap a noves formes d'investigació. Sembla que hi va tenir molt a veure la influència del seu professor més apreciat, l'expert en reptiologia Dr. Johan D. Philops.

Un altre fet trascendental en la biografia del nostre personatge es va produir en un simposi sobre camuflatge animal a Spring City (Utah) l'any 1997. Allà va conèixer la professora romanesa Blosnhia Helenova, que havia estat desenvolupant sistemes de camuflatge ergonòmics. Les teories revolucionàries de la professora romanesa van ser la llavor del projecte IX Ilion , al qual es dedicaria en cos i ànima des d'aquell moment.

Basant-se en les experiències amb primats dutes a terme per reconegudes especialistes com Dian Fossey o Jane Goodall, l'Anton es proposava entrar a formar part d'una comunitat o grup de cocodrils (concretament de l'espècie Crocodylus niloticus, present a la major part de l'Àfrica subsahariana) per estudiar-ne el seu comportament social. Per aconseguir-ho li calia un atuell especialment dissenyat per passar desapercebut i no ser confós per una presa, i a aquesta tasca es va dedicar durant mesos l'equip de la professora Helenova.

També va aconseguir involucrar en el projecte altres experts en diferents disciplines, com l'arquitecte Georges Brateniers, especialista en modelatge de dispositius marins, o l'enginyer Piero Leondri, que es va encarregar del sofisticat sistema de comunicacions amb que es va dotar la nau-cocodril. Després de mesos de proves amb el model a la Woods Hole Oceanographic Institution (Massachusetts), al mes febrer de l'any 1999 Anton Clobarcks va viatjar fins al cor de l'Àfrica amb el prototip.

Es tractava d'una rèplica exacta d'un cocodril del nil, construït amb estructura d'acer i fibra de carboni. Estava dotat d'unes glàndules electròniques que alliberaven a intervals regulars una olor com la dels cocodrils, de la que se n'havia imitat la composició química. També disposava d'un sistema rudimentari de navegació, amb una hèlice insonoritzada per desplaçar-se lentament i uns compartiments inundables per facilitar l'emersió i la immersió. A la posició dels ulls s'hi havia instal·lat dues microcàmeres independents que permetien filmar en un angle de 270º i, en el lloc de les potes, unes minúscules rodes dentades li permetien desplaçar-se uns metres damunt la sorra. L'Anton es situava completament estirat dins d'aquella estructura, i amb les mans i la boca podia manipular els comandaments situats a la part davantera.

El lloc escollit va ser un afluent del Nil: el riu Atbara. Va aterrar a l'aeroport d'Addis Abeba i des d'allà es va dirigir per carretera cap el nord fins a Gonder, travessant dues vegades el Nil Blau. Llavors va seguir a l'oest en direcció a Al-Qadarif, ja al Sudan. El campament base quedava instal·lat el dia 3 de març a 240 kms al sud de Kassala. El projecte IX Ilion s'acostava al seu punt culminant.

No és difícil d'imaginar la impaciència que debia sentir en aquells moments l'Anton, però havien convingut que eren necessàries un mínim de 6 setmanes per habituar-se a la zona i observar les colònies de cocodrils més properes. Durant aquelles setmanes va realitzar diferents proves d'immersió, va posar a punt tot l'equipament i va romandre durant hores a l'aigua per tal d'impregnar-se de les olors característiques del riu. Finalment, el dia 22 d'abril de 1999 l'Anton Clobarcks, sota l'atenta mirada de la resta de l'equip que seguien les seves evolucions des del centre de monitorització a la Universitat de Michigan, va salpar en direcció a una colònia d'uns 30 exemplars de Crocodylus niloticus que havia observat riu amunt.

L'Anton va ser devorat immediatament, però queda en el nostre record la gesta d'un home ple d'entusiasme i perseverància, un exemple de dedicació a la consecució d'un somni irrealitzable.