Els Compassos Màgics dormen a les seves caixes
Poc a poc es desperten...
... i surten de les caixes.
Comença el Ball dels Compassos Màgics.
S'ho passen molt bé.
Ja us he dit que eren màgics!
Se'n tornen al llit.
Bona nit Compassos Màgics!La versió completa a Photoblog.
Comments
8 Responses to “Els Compassos Màgics”
Comentaris del missatge (Atom)
Post a Comment |
Es precioso, Friks. Muy tierno. Y me gusta tu Photoblog.
6:15 a. m.Gracias unaexcusa.
10:47 p. m.A ver que día te animas a abrir tu Photoblog ;)
Un bell experiment narratiu. Un bell ball al compàs de la música del silenci.
2:12 p. m.Que potser hi ha música més bella?
2:20 a. m.Amb el poc que m'agradava a mi el dibuix lineal, tant de bo n'hagués tingut uns així quan feia BUP.
4:50 p. m.T'haurien 'pillat', Jesús: els compassos no són màgics per ballar quan no els veu ningú - això em sembla que ho fan tots - sinó perquè fan quadrats en lloc de cercles ;)
10:17 p. m.Hola.
12:59 p. m.Quina bona idea, inventar una història tendra i poètica amb compassos de protagonistes.
Salutacions cordials.
Gràcies pel comentari arlequí.
12:38 a. m.A veure si un dia d'aquests acabo la següent...
Publica un comentari a l'entrada