La meva tieta Mercè era soltera i estava a càrrec del seu pare, el meu avi Frederic. També cuidava sovint al meu cosí Jaume, perquè era de naturalesa malaltissa i els seus pares tenien jornades de treball molt llargues.En Jaume era un belluguet i un animalot, així que quan al matí l’avi Frederic se l’emportava a passeig la tieta patia que no se li escapés de la mà i engegués a córrer.
- Mira Jaume - li deia a cau d’orella abans de sortir de casa – l’avi és molt vell i no s’hi veu gaire. Tu agafa’l ben fort i vigila que no vingui un cotxe i ens l’atropelli.
D’aquesta manera sortien tots dos de casa agafats de la mà, l’avi procurant que no se li escapés el dimoniet i el nen, amb els guants, la gorra, la bufanda i l’abric cordat fins al coll, investit d’una responsabilitat ineludible envers aquell vell amb ulleres i caminar vacil·lant.
L’estratagema va funcionar durant anys i sembla que l’avi Frederic no va sospitar mai res:
- Cada vegada que hem de travessar un carrer – deia - se m’arrapa com una paparra i només fa que mirar a banda i banda que no vingui cap cotxe. ¡No havia vist mai un nen tan acollonit!
Comments
4 Responses to “Saviesa”
Comentaris del missatge (Atom)
Post a Comment |
Per fi has fet un nou post !! Ets car de llegir friks. Això sí, ets subtil i brillant. Val la pena esperar. ;-)
5:56 p. m.Gràcies Jaume. La veritat és que he estat colgat de feina i tot just ara començo a veure la llum al final del túnel. A veure si puc escriure una mica més - i millor, és clar.
10:50 p. m.jajajaja, creo que eso de hacer creer a nuestros mayores que son útiles y que aún pueden protegernos lo hemos hecho todos alguna vez. Yo sigo procurando que mis abuelas tengan ilusión por ayudarme, aunque verdaderamente no lo hagan.
1:53 p. m.:)
A mí ya no me quedan abuelos. Estoy en la fase de hacer que sean los niños los que se sientan útiles, que también es todo un arte :)
12:38 a. m.Publica un comentari a l'entrada