La Fricantina Parva és una espècia de papallona minúscula, amb prou feines una dècima de mil·límetre. En ambients apropiats se'n poden trobar grans concentracions en l'aire, fent anar les seves ales diminutes per esquivar les partícules de pols. La fricantina, de fet, s'hauria de considerar l'única espècie de papallona. Si bé durant segles s'ha considerat que les erugues es transformaven en papallones per mitjà de la metamorfosi que es produeix dins el capoll que teixeix la mateixa eruga, se sap avui en dia que són les fricantines les que envaeixen el capoll, devoren l'eruga - això fa augmentar extraordinàriament la seva mida - i finalment abandonen al capoll, donant la impressió que l'antic habitant s'ha metamorfosejat. Segons l'espècie devorada, la fricantina pot adoptar diverses mides, formes i colors.
Per als científics que han investigat el cicle biològic de la Fricantina Parva, la tan estesa creença de que un ésser tant repugnant com una eruga es pogués transformar en una bellíssima papallona només es pot explicar per les reminiscències de pensament màgic que encara conserva la nostra cultura des de temps ancestrals.
Comments
2 Responses to “La Fricantina Parva”
Comentaris del missatge (Atom)
Post a Comment |
Jo ja sabia que l'unica metamorfosi real es la kafkiana en la que el subjecte es converteix en un insecte repugnant. Del bitxo que parles a mi m'agrada especialment el "Fricandó amb bolets" (pop. cat.)
5:17 p. m.Gràcies per les teves sessions de ciència. Sempre aprenc coses.
Calia fer alguna cosa davant la proliferació de blogs "literaris" a la xarxa i l'oblit imperdonable dels temes científics, així que finalment m'he decidit a ser jo mateix qui ompli aquest buit.
11:50 p. m.Més ciència i menys metafísica! Que els déus m'hi acompanyin...
Publica un comentari a l'entrada