A la fàbrica Zhuāng-jù de la regió de Jù-rén-yù, a la Xina, es produeix una gran quantitat de roba per a infants destinada sobretot a l'exportació, però també disposa d'un taller de confecció específic per al consum local. I és que els habitants de Jù-rén-yù, els zhuōdīngs, són extremadament alts, podent arribar perfectament als tres metres i mig d'alçada a l'edat adulta. Quan neixen, els zhuōdīngs ja superen amb escreix el metre de llargària. No hi ha dubte de que es tracta de veritables gegants.
Tot i que no és habitual, algunes vegades els operaris encarregats de preparar les caixes s'equivoquen i algunes peces destinades als zhuōdīngs van a parar al munts de roba preparats per a l'exportació. D'aquesta manera és com arriben a occident aquestes talles enormes.
Així doncs, si compreu una peça etiquetada per a nens d'un any amb el text "Made in China" i en emprovar-li us adoneu que li queda molt gran, no la tornéssiu pas a la botiga pensant que ha estat un error en l'etiquetatge o que el vostre nen és molt menut. Ans al contrari, guardeu-la curosament fins que li quedi bé, amb la certesa de que es tracta d'una de les rares peces de la fàbrica Zhuāng-jù destinada a nadons gegants.
Comments
4 Responses to “Els zhuōdīngs”
Post a Comment | Comentaris del missatge (Atom)
Estava pensant què podia passar si un zoombie d'aquests de tres metres engendrava un fill en una senyoreta llatina de metre i mig. A banda de l'extasi efimer que podria tenir la dama en un primer moment, pensa després com seria l'embaràs i el part si genèticament el fetus es retira al seu pare.
7:11 p. m.[Per cert quin canvi de look més radical. Primer he pensat que m'havia equivocat. T'ha quedat molt bé. Tu deus ser informàtic o una cosa rara d'aquestes :-) ]
mmmm... no se m'havia acudit això d'una unió llatina/zhuōdīng. Deu ser que, malgrat tot, no tinc la ment tan recargolada com tu :))
8:00 p. m.Ja hi pensaré amb calma...
[l'has encertat: sóc un informàtic d'aquests raros. Però vaja, això de les plantilles blogspot tampoc és el meu fort, m'ha fet suar la molt @#!€4#¡. A veure si ara no la potinejo gaire, que la d'abans em vaig passar i ja fallava per tot arreu]
Esplèndida la història dels "xinos" més grans del món.
9:16 p. m.Bona rentada de cara al blog i nova imatge (jo no goso ni tocar el meu).
Gràcies per recomanar (obligar)la lectura de El Bisbe ;-)))
Gràcies ph.
11:32 p. m.Aprofitant el canvis al blog volia fer que no es pogués entrar sense llegir El Bisbe (per assegurar-me'n caldria respondre 10 preguntes, amb 2 fallades banejat in secula seculorum) però de moment no ho he aconseguit i només puc "obligar de bon rotllo" :))
Publica un comentari a l'entrada