Decepció

Ha estat aquesta tarda, a l'ombra dels verns del rierol. Després de desitjar durant tant de temps aquest moment màgic m'havia imaginat que seria l'inici d'una nova vida, que tot canviaria des del moment en que els nostres llavis es trobessin en un petó tendre i càlid. He retingut el contacte tot el temps que m'ha permès la impaciència i he intentat assaborir la dolçor que exhalava la seva boca. Després he esperat algun indici dels canvis que pensava que havien d'operar en mi, però només he pogut veure com ella s'allunyava amb passos vacil·lants damunt els còdols.

El que havia de ser la meva gran oportunitat ha passat sense pena ni glòria, només un altre instant intranscendent que s'esvairà amb la boira del matí. Les expectatives no s'han complert i em sento decebut i contrariat, però no puc culpar-ne a ningú; no vaig preveure una alternativa -allò que en diuen un pla B- i vaig confiar cegament, imprudentment, en la força del destí. Ara que tot segueix igual que abans em maleeixo per la meva ingenuïtat i no entenc com vaig poder pensar que un simple bes ho transformaria tot.

Potser només és que ara estic furiós i no penso amb claredat. Aniré a raucar una estona sobre els nenúfars de l'estany i després m'adormiré al cau. Qui sap; potser ella no era un princesa de veritat.