Alfa omega

10 de desembre 2008

Quan enfonso el cap per esbandir-me els cabells se m’apareix de sobte la imatge d’aquells nadons capbussant-se en una piscina, movent els bracets i les cametes dins l’aigua com peixos maldestres. És una imatge que sempre m’ha captivat. Que no és potser l’evidència d’un fil finíssim que ens uneix a un passat aquàtic en el ventre matern? Un fil tan fràgil que en pocs mesos de vida es dissol al nostre cervell com aquestes bombolletes de xampú a la banyera. Qui sap si encara ens en queden restes disperses a l’espera del senyal de reagrupament que enviï un so o una olor precisos. Em giro cap a la dreta i m’estrenyo les cames al pit, amb els genolls tocant-me la barbeta. Després d’uns quants moviments aconsegueixo trobar-me còmode en aquesta posició i espero que s’aturin les onades que em fan pessigolles al costat que sobresurt, abans d’obrir la boca i que l’aigua s’hi esmunyi pacíficament fins a l’esòfag. M’arriba el so esmorteït d’estris a la cuina i veus d’algun veí molest, probablement al pis de baix. I si provo de respirar? El pitjor que pot passar és que hagi d’estossegar per expulsar el líquid dels pulmons. Inspiro, doncs. L’aigua entra lentament recorrent els camins de l’aire, substituint-lo amb una delicadesa que mai m’hauria imaginat. Quan expiro l’aigua brolla fora de la meva boca amb la mateixa suavitat. Ho provo vàries vegades, ara amb els ulls oberts, i a cada nova respiració la por que sentia al principi es va esvaint més i més. No hi ha dubte que he activat el senyal apropiat i el vincle amb el meu entorn líquid s’ha restablert; passen els minuts i l’aigua tèbia entra i surt de dins meu amb una naturalitat prodigiosa, com quan refem un camí d’infantesa que havíem mig oblidat. Ja no sento pessigolles, ni olors, ni sorolls, ni pes. M’elevo lentament i em veig a mi mateix cargolat en aquell úter de ceràmica blanca, veig l’aixeta que degota i al costat els pots de sabó i l'esponja, i la tovallola esperant-me sobre la cadira. Veig la meva dona que entra amb les mans al cap i prova de treure'm de la banyera entre plors, cridant paraules que ja no entenc.

Comments

8 Responses to “Alfa omega”
Post a Comment | Comentaris del missatge (Atom)

pH ha dit...

La veritat és que és interessant aquesta verssió de "suicidi" plaent. Al final l'aparició de la "teva dona" trenca l'individualisme dels esdeveniments, segurament de la mateixa manera que la realitat trenca els nostres somnis.
I ara la broma...un altre títol potser seria : Alfa ofega...

9:36 p. m.
Friks Vaporup ha dit...

"Alfa Ofega"... genial! Si és que no cuido gens els detalls...

10:36 a. m.
Frannia ha dit...

Aquest Pep Homar té un humor fantàstic.
Et visit avui per primer cop i em prenc la llibertat de contestar-te a un post antic, un en que deies no entendre per què l'existència dels blocs.
Jo pens que és una mescla de tot: un punt d'exhibicionisme -fins i tot del ser que no ens permeten ser en la vida real-, un bon grapat de ganes de comunicar-se, un altre de deixar l'emprenta de tot allò que pensam i sentim i en alguns casos, com el meu, simplement el gest de vessar-me quan estic massa plena o el d'omplir-me amb la mirada dels altres quan estic massa buida. Raons suficients, no trobes?

2:22 p. m.
Friks Vaporup ha dit...

Hola Frannia

Caram, si que has voltat per aquí; ja gairebé no recordava aquesta entrada que esmentes.

Probablement tens raó perquè he acabat utilitzant el blog per això que dius, tot i que jo utilitzo més la tercera persona o el conte. Una qüestió d'alliberar-se de fantasmes... o de cridar-los, segons convingui.

Benvinguda, en qualsevol cas... :-)

11:44 p. m.
Jaume Puig ha dit...

Si t'ofegues així, et surt cua de peix abans de palmar. Segur que això era el que et deia la teva dona, que li estaves deixant la banyera plena d'escates.

Una bella temptativa de morir i un bon micro-relat.

8:21 p. m.
Friks Vaporup ha dit...

Tens raó, Jaume: si se m'acudeix morir-me així segur que em foten una bronca :-)

12:22 a. m.

És increïble que la natura demani a crits ajuda, però més increïble és que ningú l'escolti !!bones festes!!

12:09 a. m.
Friks Vaporup ha dit...

Hola Té la mà Maria, gràcies per a visita.

Bones festes!

12:37 a. m.