
Fa cosa de dos anys i mig vaig escriure
Plat petit, pinyó gran , un conte on explicava com, en arribar a l'escola del meu fill en bicicleta, descobria desconcertat que ell ja no estava a la cadireta del darrera. En aquell moment recordava haver vist un casc groc al riu que acabava de travessar, un casc com el que portava el meu fill i que em feia témer el pitjor. Fins aquí el resum.
Fa pocs dies, passant pel lloc on situava l'acció del conte, hi vaig descobrir això que veieu a la fotografia: un casc groc. Aquesta presència inquietant m'ha fet recapacitar. Reprenc la meva activitat blocaire, abans que la resta de
contes no comecin també a perseguir-me.
Comments
5 Responses to “Retorn forçat”
Comentaris del missatge (Atom)
Post a Comment |
Quan he vist en el reader un apunt teu m'ha semblat com la visió del casc groc: irreal.
3:49 p. m.Ep m'alegro molt del teu retorn !
Ara m'agrades Friks !!!!
6:11 p. m.Ben tornat siguis !!!!
Eureka!
10:16 p. m.Ja et tornem a tenir per aquí!
Lo mismo digo!
Ben tornat siguis!
Y yo que me alegro de que vuelvas... se te echaba de menos. :)
10:25 p. m.Moltes gràcies, nois i noies. A veure què hi podem fer...
4:12 p. m.;-)
Publica un comentari a l'entrada