El far. Capítol 4

L'ADÉU

Ve de El far: capítol 3

Ja entendreu que si fins ara he obviat alguns detalls importants en el meu relat, com ara el nom o la situació de l'illa, amb més motiu encara em guardaré prou d'exposar ni el més petit detall d'aquella nit al bosc. Podeu pensar que sóc un depravat. Podeu pensar, com jo he pensat alguna vegada, que ni al catàleg més exhaustiu de les perversions sexuals deu existir una veu per definir la còpula amb un esquirol catalanoparlant d'un metre i setanta centímetres. Podeu pensar-ho. Allà vosaltres. Només us diré que si vaig acceptar va ser perquè la Meritxell, així m'ho va assegurar, necessitava tenir descendència. Fos instint o condició, poc m'importava.

Després d'aquella nit la nostra relació va canviar. Ella es mostrava freda i distant, i alguns dies no es presentava a la cita. Vaig imaginar que potser el seu comportament es devia als canvis hormonals propis del seu estat i vaig procurar no molestar-la. Fins que un matí plujós, proper ja el dia de la meva marxa de l'illa, la vaig anar a buscar. Em va costar hores trobar-la.

- T'he estat buscant. Sembla que em defuges. Me'n aniré aviat i volia saber com estaves.
- Estic bé.
- Segur?
- Nosaltres tenim una forma de reproducció molt peculiar, Andreu. No pateixis per mi - va ser la seva única resposta. Es va asseure al meu costat i em va donar la mà. Ens quedàrem allà en silenci entomant la pluja fins fer-se fosc. Ella s'espolsava l'aigua de tant en tant, batent tot el seu cos des del morro a la punta de la cua.

El dia de la meva marxa no vaig aconseguir trobar la Meritxell per acomiadar-me. La seva essència solitària s'imposava de nou. Vaig deixar a la nostra clariana del bosc el paraigües de Montevideo i poc després em recollia el bot a la platja del sud. Dos mesos després feia entrada al port de Barcelona.

Següent capítol: LAIA