The killer in you. Part II

Cinc minuts de cortesia


- Un quart de nou! Un quart de nou!
Faltaven encara més de tres quarts d'hora de camí i havien quedat a les nou en punt. El senyor Russell, el seu client més important i amb qui estava a punt de tancar una venda de gran proporcions, era molt estricte amb la puntualitat.

No podia fallar. L'oferta que li havia fet era molt interessant, i més tenint en compte que havia aconseguit conèixer i millorar l'oferta de la competència. Va enfonsar una mica més el peu sobre l'accelerador.

No, no podia fallar. Havia preparat fins a la matinada tota la documentació: informes tècnics, gràfiques de tota mena, comparatives amb altres productes... fins i tot havia fet una presentació impactant per ser visualitzada connectant el seu portàtil al projector. Mentre repassava l'ordre en que aniria desgranant els seus arguments, com feia sempre abans d'una reunió important, es va adonar que havia reduït la velocitat. Va pitjar el pedal del gas i el seu Audi es va posar en pocs segons a 140.

Era un matí assolellat. Ell anava direcció al nord i hi havia molt poc trànsit. Cap el sud, en canvi, la carretera anava bastant plena, i si es trobava algun camió al davant li costaria d'avançar-lo. Era una llàstima que s'hagués hagut d'entretir tornant a imprimir aquell informe abans de sortir - al matí sempre repassava la feina feta el dia bans-, probablement ningú s'hauria adonat de la falta d'ortografia que hi havia a la portada, i a més... En fi, s'havia tornat a distreure i havia reduït la velocitat sense adonar-se'n. Aquest cop fins i tot tenia darrera un Alfa Romeo que va fer un tímid intent per avançar-lo. Va reduir a quarta i, en una autèntica exhibició de potència, va deixar enrera l'Alfa fins a convertir-lo en una petita taca fosca al seu retrovisor.

Era la seva última oportunitat. Després d'unes quantes operacions perdudes, la viabilitat de la seva empresa penjava d'un fil. Un altre revés i probablement hauria de tancar, amb tot el que això representava: buscar feina, suportar retrets dels seus pares, amagar-se dels creditors... Es va començar a posar de mal humor, sobretot quan es va veure atrapat darrera una camioneta a 40 per hora en un tram virat. Va fer alguns intents d'avançament, però l'intens tràfic en direcció sud li ho va impedir. L'Alfa tornava a ser darrera seu. Quan la camioneta es va desviar cap un camí rural, poc abans d'una llarga recta, estava tan absort en els seus pensaments que ni tan sols va accelerar, i l'Alfa va aprofitar per intentar avançar-lo.

No ho podia permetre, aquell cotxe no era tant potent com el seu i si le li posava al davant de segur que l'alentiria. Tot i que els dos cotxes ja avançaven en paral·lel, va donar gas a fons. L'altra cotxe ja anava llençat i encara el va sobrepassar uns metres, però aviat el va encalçar. La recta era prou llarga i no venien cotxes en sentit contrari, així que va seguir donant gas. L'altra cotxe també devia donar gas a fons, perquè es mantenia en paral·lel, tot i que anava perdent centímetres. Un tercer cotxe s'havia situat darrera seu, molt a prop, probablement esperant que l'Alfa culminés l'avançament per posar-hi també ell. La recta seguia, però s'acostaven a un canvi de rasant. "Ara haurà de frenar", va pensar. Probablement és el que hauria fet el conductor de l'Alfa, però el tercer cotxe li impedia retornar al carril dret. A menys d'un centenar de metres del canvi de rasant va aparèixer en direcció sud un esportiu a gran velocitat.

Van ser uns moments de dubte. Havia de frenar? I si l'envestia el cotxe del darrera? Es va limitar a treure una mica de gas mentre veia per la finestra com l'Alfa feia un parell de maniobres estranyes a dreta i esquerra i, finalment, en un intent desesperat per evitar el xoc frontal, es llençava fora de la carretera.

Va veure pel retrovisor com donava voltes de campana. També va veure com s'aturaven els vehicles que anaven en direcció sud. El cotxe que fins fa poc li anava al darerra ja no hi era, però ell va mirar el rellotge i va donar gas.

Un parell de kilòmetres més amunt es va aturar. Estava molt trasbalsat i li tremolaven les cames. Va baixar del cotxe i es va passar les mans per la cara, amb força, com si es volgués esborrar aquelles imatges. Va pujar de nou al cotxe i va seguir, direcció nord. Faltaven vint minuts per les nou.

Va arribar a les nou i cinc. "Els cinc minuts de cortesia", va pensar, i va pujar les escales que portaven als despatxos pujant els graons de dos en dos, amb energia, com feia sempre. La secretària del senyor Russell se li va acostar corrents en veure'l:
- Bon dia, havia quedat amb el senyor Russell, oi? Veurà, és que ha passat una desgràcia i ha hagut de marxar. L'acaben de trucar que la seva senyora ha tingut un greu accident amb el cotxe.
Es va quedar estorat. No podia ser. Va aconseguir dir unes paraules amb un fil de veu:
- Com... com ha estat?
- Es veu que venia cap aquí, perquè volia ser present a la reunió que havien de tenir amb vostè. Un dels nostres treballadors s'ha trobat l'accident i ha reconegut de seguida l'Alfa Romeo de la senyora, de cap per avall al costat de la carretera. Li han explicat que ha intentat avançar a un altre cotxe i aquest li ho ha impedit donant gas. El molt porc ha fugit, però diuen que li han pogut agafar la matrícula. El cas és que... diuen que la senyora ha mort.

Es va acomiadar de la secretària amb alguna fòrmula convencional i va tornar a baixar les escales. Quan va arribar al cotxe es va asseure mentre endreçava els estris i la jaqueta al seient del costat, com feia sempre. Aquest cop, però, es va passar les mans per la cara, amb força, mentre deixava caure el cap contra el volant.