Bestiarium III

Les hores i els gossos

Es fa fosc. Als gossos del solar del davant avui els ha donat per lladrar. Jo observo el carrer des del meu balcó mentre borden sense descans, unes vegades a l'uníson i altres alternant-se. No sembla que sigui contra res, només lladren per que sí. Quan s'il·luminen les faroles encenc una cigarreta i els gossos em descobreixen, però ràpidament dirigeixen els seus laments cap a un nen en bicicleta que passa per la vorera.

D'una de les cases del davant apareix un veí que mira amunt i avall des del seu portal i llavors els llança una pedra. Erra el tret, però un dels gossos s’atansa al projectil i l'ensuma, mentre l'altre segueix amb els seus lladrucs ignorant el perill. Una segona pedra llançada amb ràbia gairebé el toca, però l'esquiva amb habilitat sense parar de cridar. El veí es retira a casa seva aixecant el braç i murmurant paraules que no entenc.

Al cap de poca estona apareix la veïna del primer. Mira als gossos i els xiuxiueja "ssssst, no crideu tant". Es queda allà uns segons, o potser uns minuts, fins que es gira lentament arrossegant les sabatilles i torna a entrar a casa seva, tancant la porta del balcó darrera seu mentre es subjecta la bata amb una mà. Els gossos segueixen amb la seva xerrera.

I jo, que no tinc res millor per fer, em poso a pensar en els meus veïns. M'imagino al senyor de la casa del costat, assegut al sofà amb els punys tancats amb força. Mira de reüll de tant en tant al seu jardí cercant més pedres, puja el volum de la tele, tanca les finestres, intenta recordar si hi ha a casa algun verí, crida quelcom a la seva dona, maleeix... gairebé em sembla que l'estic sentint entre el soroll dels cotxes i els lladrucs.

La veïna dels primer deu estar asseguda al seu balancí, amb les sabatilles a mig treure i la bata descordada. Viu sola, així que es deu haver pres una sopar frugal i mirarà una estona la tela sense importar-li gaire res del que vegi. Comença a pesar figues, com cada dia en aquesta hora tranquil·la, i els lladrucs ja només són un so llunyà i monòton que acompanya el lleu xerricar del balancí.

Ja s'ha fet fosc. No hi ha lluna al cel i els gossos se n'han anat a dormir.

En castellano aquí