No entenc els blocs

Ho reconec: no entenc els blocs. No em refereixo als blocs temàtics ni als comercials, evidentment, sinó allò que podríem considerar un bloc autèntic, un espai virtual on algunes persones hi transcriuen els seus pensaments i vivències perquè d'altres persones les llegeixin.

Necessitat de comunicació? Exhorcisme? Suposo que hi ha centenars d'articles que en parlen, però mentre investigo les motivacions profundes que porten a tanta gent a despullar-se públicament - per bé que ho fan sota un nick - prefereixo no contaminar-me i seguir amb les meves investigacions.

No és descartable, però, que no hi hagi res d'exhibicionisme ni de voluntat d'interacció amb els altres en l'acte de publicar en un bloc. Potser és simple introspecció, l'antic nosque te ipse traslladat a l'era d'internet: deixem allà penjat un pensament o una idea i esperem trobar-hi una part de nosaltres mateixos que hagi escapat al filtre de la raó, una paraula o una frase revel·ladores que hagin fluït inconscientment o per atzar. Potser també creiem que és més fàcil establir una connexió directa des de l'espai virtual ocupat pels nostres pensaments cap a un altre espai d'una naturalesa tan semblant, una mena de recerca de l'osmosi alliberadora.

No està malament com a hipòtesi, però llavors... Perquè permetem comentaris als nostres missatges? Encara més: perquè visitem sovint el nostre bloc amb l'esperança de trobar-n'hi i hi posem comptadors de visites?

Si teniu la resposta deixeu-me un missatge ;-)